1.- Un tribut fervent

Com aragonès i aragonesista que sóc, no puc per menys d'ex­pressar el meu trist condol per la mort de l'home Mestre en nacionalisme.

Ho faig personalmente -i en sento veritable recança- tota ve­gada que no existeix aquí a Barcelona, a Catalunya una vera enti­tat aragonesista que representi el nostre clam de deslliurança.

No tracto -molt lluny d'això- de biografiar la personalitat d'En Prat, perquè persones de veritable valua ho han fet aquests dies; pero sí dec dir que Ell, com molts patricis catalans, no han fet altra cosa que donar-nos nocions d'historia, recordar-nos fets y perso­nalitats que ma hauríem conegut, coses que demostren que exis­teix la personalitat aragonesa, ben marcada i definida.

¡Com desconeixeríem nosaltres la història de la nostra patria, del nostre Aragó, a no ser l'interes que han posat els catalans en fer-nos i donar-nos, a conèixer fets i lleis que encara existeixen, pero que no s'usen en el nostre poble!

¡Quantes coses no ens recorda, l'home que acaba de deixar-nos, en son llibre «La Nacionalitat Catalana»! En Lanuza, En Pere, En Jaume... i altres, que caracteritzen i perpetuen la nostra existència.

Pero aquest sol fet, mereix l'home mort que nosaltres, els ara­gonesos que encara volem ser aragonesos, que ens diem aragone­sistes, que compartim la lluita juntament amb els catalans, tribu­tem una memòria, un record a l'home que tancat a la fossa serà sempre un sagrari per Catalunya i Aragó enter.