18.- La posició dels aragonesistas. Per als aragonesos

Una vegada més passem, els aragonesos que residim a Barce­lona, per una vergonya, motivada per la feblesa incomprensiva del «Centro Aragonés» i dels seus socis, deis seus dirigents, els quales en cap moment de llur actuació com a militants d'un Centre neu­tral, no han sabut imposar-se davant les circunstáncies y fer-se valer i respectar com degudament mereix l'hegemonia de la Casa que volen que sigui de tots els aragonesos. Vana pretensió és aquesta de voler-nos enganyar jugant amb dues cartes. Obrant d'aquesta manera tant a la lleugera, l'esmentat «Centro» no podra ésser mai la colónia tota de tots els aragonesos, ja que els arago­nesos que pensem una miça i no estem mancats de sentit comú, davant una lluita con la que es presenta avui, diumenge, no volem, aixi com aixi, lliurar al primer ressegat que passi la nostra persona­litat i menys a un partit d'oposició a les aspiraciones deis catala­nes, que sóm les mateixes aspiracions que nosaitres defensem i volem implantar a la nostra terra. Tothom sap que pretenen els dirigents del Parti Radical, els quals en tot moment, com tots sa­bern, aci i fora d'aci no han fet altra cosa que una obstrucció sis­temática al sentiment autonomic deis pobles, a la llibertat col.lecti­va deis mateixos. Aixó ha quedat demostrat palesament en llur actuació.

El «Centro Aragonés», com en el temps de la célebre Man­Focela -cas que tots recordem perfectament- no ha tingut suara el gest noble, el gest heróic d'aquella noblesa «baturra» de la qual s'ha vingut parlant com una noblesa nostra; no solament no ha sabut situar-se al marge deis fets delictius, lesius, molestos i de greuge a Catalunya, sinó que d'una manera fluixa i de vegades ferint les susceptibilitats deis seus associats, ha fet patent el greu­ge i s'hi ha associat; ha preferit un caramel dolç o agre que li han donat o li han ofert, abans que defensar la posició col.lectiva del Centre i la neutralitat del mateix. No han sabut, en el cas present, d'una manera franca i noble, enérgica, expulsar al seu president, ja que aquest és cómplice d'explotar el nom del centre per un afer electoral.

Un altre aragonés, també, va en candidatura, en una candidatu­ra extremista, péro de respecte per als aragonesos: Joaquim Mau­rin. Cap aragones i no aragonés li pot tirar res en cara. No empra ni anomena ni compromet els aragonesos ni la colonia. Es un gest noble. No podem dir el mateix de Domenec Montón, que de sorteix elegit -que no sortira- fóra una vergonya per a nosaltres.

El «Centro Obrero Aragonés» ha sabut redrecar-se, rebel.larse contra aquesta maniobra política de Montón i del «Centro Arago­nés», fuetejant la intromissió forçosa del senvor Montón en la can­didatura lerrouxista.

Nosaltres, per la nostra part, els aragonesos esquerrans, els aragonesos nacionalistes i republicans, el obres manuals, els fer­vents aragonesistes, els que en tot moment de lluita i per damunt de tot defensem la personalitat d'Aragó com a patria nostra, sabem en aquests moments precisos quina és la nostra candidatura i els homes que hem de votar, precisant que la que respon millor al nostre pensament i a la nostra convicció política no és altra que la d'Esquerra Republicana de Catalunya. No necesitem tuteles de fora ni viatjans politics d'Aragó, per radicals que es diguin, per indicar-nos la nostra missió en l'hora de Catalunya. Valdria més que aquets diputats radicals y aragonesos (?) no es moguessin de la nostra terra i que procuressim desvetllar els nostres germans que encara dormen de mas a la claveguera, como digué el gran Joaquim Costa, i que no vinguessin ací a voler-nos orientar. Som majors d'edat, companys!.