19.- Nacionalisme Aragonés

Hi ha quí creu que la manifestació nacionalista aragonesa és cosa feta; que sois falta un xic d'empenta per a mostrar-ho a l'opi­nió pública i expresar-ho ambs les seves conseqüéncies.

Hi ha una mica de tot.

La manifestació d'un poble deu haver d'anar primerament expo­sada peis homes del mateixpoble, i aquets, si senten els batecs de la Patria opresa o de la ideologia que eis fa moure de l'anima, manifestar-la. No han de mostrar-se, porucs davant l'enemic, sino al contran: valents. La feblesa d'esperit fa més potent l'adversari per consegüent [sic] la nostra covardia es manifesta d'una manera eixorca, i queda ofegada platonicament la nostra veu redemptora.

L'anima aragonésa, mal que cremi aquesta meditada manifes­tació als meus amics aragonesos, no esta suficientement orienta­da, i moit d'aixó está el plet aragonesista o aragonés del qual ha temps venim parlant. Els recels, les suspicácies, poden més, molt més, que els arguments clars i sincers que nosaltres exposem per convéncer els germans de poble, de raça o diguem-ne paisans nos-tres, i es que hi ha l'equivoc de cercar, no la forma d'endegar el movíment nacionalista del nostre poble, sinó la forma més ade­quada al sentit personal, no general, de la idea. S'entent aixó? El fet esta de manifest palesament. No senten res en proclamar-se dirse aragonesistes (encara que ignoren el sentit espiritual de la paraula i del contingut del mateix) i sí nacionalistes?

Creiem, peró, que aixó es un defecte d'analfabetisme i d'espiri­tualitat, no de convicció.

Per altra part, el pobre, un tros ingénu, no es quí en té la culpa plena de la nostra decadéncia: la tenen principalmente aquells elements il.lustrats, homes de carrera, de ciencia, de bufet, de ne­goci, que a tot hora han amagat el crit aragones, i en canvi no han vacil.lat a sentir-se espanyolistes fins al moll dels ossos, com siles coses de i'Espanya centralista poguessin resoldre la qúestió ara­gonesa que directament ens afecta als naturais d'Aragó.

Heus aci, amb una breu sintetització l'origen de la nostra decadéncia.

El fet está ací: el dia que els aragonesos sigui solament d'Aragó, manifestin la seva personalitat tant al taller, com a l'oficina, a la cátedra i al Parlament, estará manifestada la nostra personalitat nacional; mentre aixó no es faci, no caminarem ni un sol pas més enllá d'on son.

Estem convençunts, sumament convençuts els nacionalistes de cor, que mentre el poble aragones no sápiga desembarassar-se del deix castellá que posseix, que ha ofegat la nostra anima nacional no es fara possible l'adveniment aragonés que tots, sinceramente desitgem.

Mentre nosaltres siguem esclaus de les pretensions del centra­lisme espanyol, l'Aragó, seguira mort, i ¡ai! si aixó dura un xic més, aleshores fins nosaltres serem substituits de la terra per a posar-hi al nostre lloc els famélics llops que arreu tramet el despótic criteri centralisme que ofega l'anima deIs altres pobles d'lberia que anhe­len la seva llibertat.

Catalunya, s'ha salvat ara! Quan l'Aragó!