2.- Catalunya y Aragó

Y por algo se empieza Almogavar

Es inegable [sic] que existeix una forca sentimental que uneix per nervi natural el poble aragones amb el catala. La prova d'a­questa amistat fundamental-ment catalana -diguem-ho aixís- fou, el bon acolliment, en termes vivissims, que tingué entre'ls concurrentes a la Festa de la Diada de la Llengua Catalana, cel­lebrada enguany a Novetats, organitzada per l'entitat «Nostra Par-la» entitat vera-ment patriotica i iberica a la vegada mereixedora -per nostra part- de tot elogi i respecte, la adhesió de La U.R.A. d'aquesta capital.

Per primera vegada después de centureis de cautiveri, l'Aragó espiritual s'uneix amb Catalunya per a un fet de reivindicació pa­triotic com es per a honrar la llengua dels catalans, l'idioma de nostre Jaume I.

-Aquí ens teniu, aragonesos, col-laborem tots plegats per la deslliuranca de llurs patries-ens digué l'afable i aixerit secretari de «Nostra Parla».

-A la disposició de vostés estem -replicà son presidente-es­perant que l'entitat que representen en la major brevetat possible, voldrá cooperar amb nosaltres, ¿no es aixó senyores? -ens digué el Sr. Bofill i Matas.

¡Ja o veieu, aragonesos, como se desvaneig l'egoisme cátala! Ells celebran la festa de sa Gloria i nosaltres ens i adherim; elís en idioma Catalá ens obre els braços i nosaltres amb llenguatge cas­tellá unim nostre clama als iberics de niçaga catalana.

¡Visca la Pau entre'ls pobles! ¡Visca Iberia!