20.- Veu d'alerta. A tots els federals de Catalunya

Ara que el pobre catalá tornará a trobar-se davant unes elec­cions, les municipals, diguem les que tenen un valor significatiu en el moment present de Catalunya. Les que tal volta rebran, per primera vegadas [sic], l'estructuració autónoma que l'avenc social i polític exigeix i exercirá damunt deis mateixos Municipis una res­ponsabilitat i una jurisdicció política fins ara absent en els organis­mes locals, degut als prevadicadors, els falsaris del conceptualisme espiritual práctic i teóric del Credo o Doctrina del gran mestre Pi i Margall, que basá el federalisme en uns principis de democrá­cia, llibertat i autonomia. Els que no han sabut, en cap moment de la seva actuació, abstenir-se, sotmetreús ni retenir-se, no pred­sament a la disciplina del Partit i deis seus organismes, sinó a ala disciplina de la seva própia consciencia individualista, consecuen­cia que ha de respondre davant l'home culte i que palesi les idees de Pi i Margall, les quals diu professar i acatar, tornen, com a fu-res, neguitosos, induits per l'esperit indiviualista que posseixen, a moure's, tocant a sometent a fi i efecte de reclutar al seu voltant les forces disperses del federalisme catala per dur-les novament a una derrota segura. No! Aquets homes que es dien federals i es­tant aferrats al seu criteri individualista, sempre a la recerca dúuna acta -no persegueixen altra cosa-, i recolzant-se en unes forces que pel seu contingut i manera d'obrar i entendre la qüestió social són genuinament negatives al criten enlairant que ostenten les idees governamentals i de rectitut justiciera que hom ha rebut del nostre mestre Pi i Margall; les que un dia no molt llunyá hom aspi­ra que puguin arribar a regir els diversos estaments socials i poli­tics deis pobles espanyols que, com Catalunya, sápiguem redrecar­se i implantin la seva autonomia i la seva llibertat. Aquets homes que no senten les idees, que només senten l'ambició personal, no poden ésser escoltats pels veritables federals, i el poble no ha de fer cas als tocs de campana que arreu de Catalunya van donant.

No són ells, els pecadors, els que poden cridar als comicis o estaments federals que arribar a assolir la unió deis mateixos. En tot cas han d'ésser els organismes sincers i nobles del Partit; peró mai ni per cap concepte els culpables d'haver-nos dut a la banca­rrota. Els que no s'han barrejat, diguem, amb la xurma insolvent que de tots indrets de la politica catalana i no catalana ha caigut damunt nostre, en tot cas són aquets els que han de fer la crida unificadora dels federals.

Tots sabem que el milloret del federalisme catala tingué l'en­cert, de primer antuvi, d'adherir-se a l'Esquerra Republicana de Catalunya. En dit organisme militen les forces genuines del federa­lisme, el mateix de Girona, de Tarragona, com de Barcelona. Que significa aixó? No res menys que aquests elements tingueren una visió clara del moment, ena, diguem-ho així que com a republicans el seu deure era sumar-se a la forca d'Esquerra, únic organisme que de debó ha fet política federal, no solamente catalans [sic], ensems que espanyola. Han treballat en aquest sentit les desferres extremistes que ara s'han creat al voltant del federalisme? Que respongui el poble i que responguin els mateixos federals de cor.

Si róssecs personals, enveges d'esperit impediren al seu degut tempts que tots els federals s'adherissin a l'Esquerra R. [sic] de Catalunya, per damunt de l'egoisme personal, per damunt de la posició individualista, creiem que está i ha d'estar l'ombra del mes­tre i el principi de les seves idees. Política baixa i manca d'argu­ments, no s'ha de fer ni permetre's dintre el federalisme de Pi Margall. Pi i Margall, per tothom venerat, fou tot model de virtut i d'austeritat i desinterés; honrat a més no poder; virtuós en tots conceptes, coses, normes que les desferres del federalisme mai no han tingut en compte, no vacil.lant i encara afavorint amb els seus noms y cognoms les candidatures contraries al nostre principi re­publicá, democrátic i federal, com hom va poder veure en la passa­da lluita electoral del primer Parlament catalá, no avergonynt-se del gest ni del fet, donant un nou descrédit al federalisme catala, agreujant palesament la crisi interna dels nostres organismes.

Rebuda l'ultima derrota, que no va servir d'escarment, i al vol­tant de la mateixa, en lloc d'unificar-se l'acció federal surt un nou organisme compost de desferres de certs Comites, i forma el «Par­tido Federal Catalá». En tot cas el volem catalá, ben catalá, ben nostre. Contra totes aqueixes baixes passions i conxorxes que hom preveu, com un sol home s'han redreçat els velís federals del Poble Nou (Centre R. D. [sic) Federalista) i l'organisme "El Pacte", unificant-se per a fer obra de conjunt, desembarassats de tot Co­mité i Conselís nacionals, lliure i autonoms per a fer obra práctica, obra d'harmonia, defensant per sobre de totes les passions el Pro­grama integre de Pi i Margall, que redacta l'any 1894. Ensems que treballar paral.lelament i de conlunt amb l'Esquerra Republicana de Catalunya, peró mai contra de la seva actuació.

A la nostra actuació d'acrisolada fe federalista, hom veu amb satisfació que amb el mateix sentit s'estan manifestant diversos organismes isolats de Catalunya, esgarriats alguns d'ells, inscon­cientment i enganyats altres.

La satisfacci6 és gran en veure que ho fan en catala. Així, doncs, ja tenim formada la unió que tots desitgem i anhelem. El principi unificador ja l'han comencat els federals del Poble Nou i El Pacte.

Que el bom, i que el veritable federal és doni compte de la tras­cendencia del moment actual i sápiga foragitar deis seus organis­mes els individus indesitjables que no van més que a la caça d'una acta. Els que lamenten una vergonya que elís mateixos en són els causants no tenen dret a cridar-nos. La seva missió és quedar-se a casa, i si el Partit els necesita ja els cridará en tot cas.