22.- Suggeréncias del carrer. Per la República Federal

Per a bastir Catalunya tal com cap, amb plena sobirania i atributs de llibertat, es fa precis la tranformació de la República espanyola.

Hem dit mantes vegades, parlant del régim republica que la Re­pública era federable, peró en realitat no ho és, si no neconeix les autonomies regionals (tinguem entes que les reconeix una vegada assolides aquestes, no pas de dret, de fet; el permetre demanar no és reconeixement complet ja que s'obliga els pobles a passar per un sedas bastant espés de filat) una vegada promogut i plantejat al plet autonomic, és molt diferent del sentit federatiu que les esta­bleix tot seguit per dret natural de llibertat. Naturalment que la República aquesta no té el regust unitarista de la monarquia cadu­ca, pero per dissant de tots deixa entreveure a cada moment, a cada pas, el ranci criter espanyolista que ha descompost l'Espanya tota, aixó fa que sempre haguem d´estar nel viu i amb la al cor pensant més en Catalunya que no pas en la resta deis pobles peninsulars que encare segueixen dormint quan ja haurien d'estar despertant-se, desvetllant-se. Aquets són els entrebancs que troba Catalunya al pas de les seves llibertats, de les seves reivindica­cions socials i polítiques.

Catalunya promou, peró els altres no es mouen; cal, doncs, que dintre Catalunya, els que no som catalans fam quelcom que valgui la pena i sigui més eficaç tant per al catalans com per nosaltres mateixos. Com? Expliquem-nos.

Prop d'una tercera part dels habitants de Barcelona, no són ni som catalans, som esdevinguts d'altres terres peninsulars, la ma­jor parts d'ells, foragitats per la miseria que fa estralís a llurs po­bles. Milers d'aquestos forasters han adquirit, ací, una cultura ne­tament catalana, és a dir catalana, no volem pas dir catalana tancant-la a l'exclusisme catalá, sinó a la cultura enlairada que ací es dona i que home sense donar-s'en compte se la fa seva adaptant-la a llur temperament patriótic. Per aquesta causa, l'ara­gones, que aci viu i ha creat una llar, no deixa d'ésser aragonés allo que cerca per Catalunya ho valdria, també, per l'Aragó. Igual­ment passa i deu passar als valencians, navarresos, gallecs i altres forans que pensen i tenen sentit comú.

Milers d'aquestes forans som mílitants entusiast i formem als rengles deis partits catalans, i d'una manera especial a Esquerra Republicana de Catalunya. Peró hi ha quelcom més a fer que mili­tar i confondre'us entre els catalans. La nostra obra no esta ací precisament. Alla no hem de fer-la, és a l'altra banda de l'Ebre, ningú millor que nosaltres per a realizat-la. Es hora que els no catalans bandeixem la xirinola i fem obra més positiva, mes eficac per a uns i altres.

Per a ningú no es un secret que els forans més ben organitzats que mantenim diversos organismes som els aragonesos. Doncs, bé, enca en manca un, i aquest un que manca, será Estat Arago­nés, organisme que vindrá a plasmar els anhels d'esquerra, a l'en­sems que sabrá defensar la personalitat política d'Aragó.

La missió principalíssima d'Estat Aragones, és agrupar al seu entorn tots els aragonesos republicans i homes d'esquerra que vulguin, amb el seu esforç, ajudar alliberar la nostra terra de l'estat de depresió en que es troba. No solament fer obra ací, sinó transmetre-la i portar-la a Aragó com és el nostre deure patriotic. Estat Aragones pot ésser l'inici de formar a Catalunya, el Casal Ibéric on hi cápiguen i el formin tots els estaments forasters que han palesat un criten d'esquerra i demostren, amb llur actuació, un sentiment plenament nacionalista.

Una vegada format el casal lbéric, Casal que proposem, indub­tablement fora d'una trascendencia enorme, repercutiria la seva obra a l'interior i a l'exterior de Catalunya, fora el llaç d'unió entre els altres pobles peninsulares començant per agermanar els nuclis esquerrans d'Aragó, de Valencia, de Galicia, de Euzkadi i resta dels pobles espanyols. La nostra idea federativa expresada davant els nostres paisans d'alla, tindria enorme trascendencia, no en dub­teu. Seria el camí recte per arribar a l'implantació de la República federal i formar l'Espanya en un Estat compost com preconitzen les normes feredatius de Pi i Margall.