23.- Estat Aragonés

Els aragonesos que passem a formar part d'aquesta nova orga­nització aragonésa que ve a plasmar uns anhels desitjables tenim una missió a complir diferent de la que realitzen les altres organitzacions análogament constitüides [en blanco en el original] de Ca­talunya pels aragonesos. No tractem pas de fer una nova entitat a base d'esbarjo i xirinola que serveixi de distracció als nostres fami­liars, no: La nostra missió és una altra molt més elevada i caracte­rística; és essencialment patriótica emplenada d'un fervor arago­nesista integral a la qual no han de regatejar llur esforç cap arago­nés de sentiments patriótics i home d'esquerra.

No tractem, tampoc, de distreure els aragonesos per mostrar­nos i per mostrar-los davant els altres homes espanyols i republi­canos como aliens a la causa autonoma d'Aragó, llibertat que ha de plasmar els anhels deis altres pobles, fins suara, subjectes al poder central. Ans el contrari; tractem, precisament d'enfortir unir els sentiments dispersos dels republicanisme autónom arago­nés en una acció comuna que es denominara Estat Aragonés, on s'hi puguin aplegar els nostres paisans, amics i simpatitzans, que, orfens d'un estament propi, a la vegada sigui resso i respongui a llurs entiments d'esquerra i republicans, i no vagin com fins ara han anat a engruxir estaments que si bé feien una obra bona pera Catalunya, molt més bona sera la que poguem fer des d'Estat Ara­gonés, i no en dubtem, sera més valuosa i tinguda més en compte pels catalans.

Estat Aragonés, ja ho diu la parau la, és formar el nostre Estat, a l'ensems, és fer estat d'opinió i de govern interni de la nostra terra

Aixo solament -se'ns dira- pot fer-se dins d'Aragóm, peró -res­po-nem nosaltres-, quan a l'Aragó es manca d'homes per defen­sar la nostra terra, homes incapaços de treballar per la llibertat d'Aragó, nosaltres, tenim el deure ineludible de fer-ho, de no fer­ho, renunciem a la nostra personalitat.

Estat aragonés [sic], en formar-se aci, no és per quedar-se a Barcelona i tancar la seva obra en un recinte de Secretaria, no; sinó és fer i preparar l'obra ací per portar-la a l'Aragó. Aquesta és la missió que s'encomana Estat Aragonés. Com fer-ho? Com realit­zar aquesta nova empresa de desíliuranca en aquells germans de poble que encara, suara, reben els cops de puny de la reacció i del caciquisme?

Hi ha moltes maneres de fer-ho i mitjans per a realizat-ho. Cal, en primer terme, que els aragonesos republicans i homes d'esque­rra que estan escamptas arreu de Catalunya; que pensen i obren en catalanista, ádhuc senten l'Aragó i llur personalitat, no vacil.lin a donar el seu nom a Estat Aragones i col.laborin a la tasca que aquesta novella entitat pensa realitzar per terres d'Aragó. Com a catalanistes i republicans no poden negar llur cooperació ja que en sentir i defensar Catalunya, és deure propi defensar, també, l'ara­gonesisme i la República aragonesa, per desíliurar la nostra terra, per separar-la de tutel.la centralista y espanyolista que fins ara ha estat subjecta convertint el nostre poble en poble de ramada de xais. Heu-vos aci el pressent d'Aragó. Si no senten l'Aragó, mai el podran estimar, i si no són republicans i homes d'esquerra, mai, tampoc, no podran aspirar a un Aragó creixent, esplendorós i pro­gressiu, ni molt menys fer costat amb Catalunya altres pobles que anhelen llur independencia per a formar tots plegats la Unió ibéri­ca per mitjá de Pactes federatius formant d'aquesta l'Estat únic d`Iberia.

Aquest,es doncs, l'apostolat d'Estat Aragonés.