29.- Primer Govern independent d'Aragó

A l'entorn de la formació de la Junta de Defensa Regional d'A­ragó, s'ha suscitat un rumor i és objecte de molts comentaris per part dels aragonesos la seva formació. Naturalment, que el rumor el comentan parteixen dels eterns descontents de la causa arago­nesa, d'aquells, que només veuen i han veut el nostre poble a tra­vés del prisma de la Pilarica i de la Jota sau indoues, i mal empato­llades, descrédit mes altra cosa. No pot, doncs, afavorir el comentari, als aragonesos conscients deis seus deures i de les se-ves obligacions.

Aquest concepte no filosófic sino ple d'una realitat dels temps que vivim, no es comprés, como hauria d'ésser-ho, pels eterns cri­tic5 de la materia i del fet en hores de lluita, de la guerra i la revolució que suara sostenim contra el feixisme, feixisme que s'hauia fet amb absolut de tot el país aragonés a desgrat de la voluntat dels propis aragonesos. Son, per tant, els murmuradors de sempre.

No se n'ha de fer cas.

Abans de formalitzar-se l'esmentada Junta -diem-ne Govern- el murmur ja s'havia plasmat davant l'exhibició i abrandament de las banderes barrades de les quals feien ostentació les tropes cata­lanes arreu dels pobles i de les línies de foc, oblidant, aquest eterns professionals de la crítica, que també la bandera barrada és

l'ensenya dels aragonesos, i per tant, és també la Bandera d'Aragó.

Nosaltres, que som més objectius que professionals de la crítica, que hem viscut la vida del nostre poble, que hem contribuit ambs el nostre esforç i abnegació al seu desvetlament, que hem ajudat a aixecar l'esperit endormiscat i abatut dels nostres paisans, no ens dolen gens ni mica les ostentacions de banderes ni molt menys la formació de un primer Govern aragones en els moments precisos que feia necessari: ara. Lloanca, doncs, peis homes que el constitueixen, maxim tenint en compte que el presideix un arago­nès. Que hom esperava Sortis de la seva formació d'una latra banda? També hauria tingut les mateixes critiques i les mateixes ,murmuracions desfavorables. Per la nostra banda, com a naciona­listes que som, repetim, aprovem la decisió i determinació del company i paisá, Ascaso. Ens plau sigui, tot just un aragones que el presideixi, la satisfacció emplena el nostre cor.

Ara bé voldriem ésser escoltats sinó pel que a nosaltres pugui correspondre, almenys, pel que fa referencia al poble aragones, que, no fa molt temps palesa el seu entusiasme per l'autonomia la federació dels pobles d'Ibéria al Congrés de Casp, celebrat els primers dies de maig darrer amb l'assistencia i adhesió dels orga-nismes confederals que ara dirigeixen la guerra i orienten d'una manera secular les col.lectivitats aragoneses, orfes fins ara de la direcció directa, administrativa i política dels pobles.

El nostre deure, que és un prec, no tindra l'abast que voldriem ni tractarem tampoc, de fer-nos pesats; solament, i de la manera més breu possible justificarem la nostra posició davant d'esdeve­niment que ha produit la formació del primer Govern independent d'Aragó amb relació a la política esdevenidora que durant dues desenes s'ha vingut fent i portant per terres d'Aragó, tasca que cap dels membres que componen l'esmentat Govern no ha de desco­néixer. Aixó és: han trobat el camí planer, i obert el cor dels arago­nesos, amb més intel.ligència que abans, capacitats ja a rebre les noves promocions de la vida social que el Govern aragones tracta d'imprimir als nostres paisans.

Del manifest que ha llançat el Governs se'n desprèn la bona in­tenció, l'harmonia que desitja mantenir amb tots els sectors de la vida aragonesa. Aquesta manifestació ens piau fondament i ens ha induit a escriure el present article, sense altra finalitat que assa­bentar als components del Govern que va a quedar pendent de resolució un afer del Poble de veritable trascendencia per la nova estructuració de la vida del nostre poble: els acords del Congrés de Casp, o sigui l'Estatut, avalat i refrendat per un grapat d'Ajunta­ments i Estaments, més socials que politics de tot l'Aragó.

L'actual Govern, al nostre entendre, té l'obligació d'escoltar els membres de l'esmentada Comissió, si no volen fer-ho per respecte a les persones que la componen, almenys han de fer-ho per res­pecte i atenció a les entitats socials de tots els matisos que varen avalar, amb llur signatura i entusiasme, la nova estructuració de la vida autonoma del poble aragones.