31.- Després de l'acte d'afirmació aragonesa

No sabem certament si aquest article enquadra de píe en la tra-jectória marcada d'aquest portaveu d'ESTAT CATALA, no obstant, per la infinitat d'idees que ara mouen o ens mouen a uns i altres en matéria nacionalista, anem a abusar una vegada més de l'hospitalitat que en tot moment ens ha estat oferta per la Direcció per tal de donar esplai al nostre pensament aragonesista, més te­nint en compte que el aragonesos ara ens trobem mancats de premsa própia per poder radiar lliurement el nostre pensament.

No escribim pel sol fet d'escriure com moltes vegades hem dit; pot més la nostra voluntat, mirant el futur d'Aragó que les petite­ses que es mouen a l'entorn de l'acte de Novetats.

De l'acte d'afirmació res hem de dir sabent com sabem, la forma com fou organitzat i a l'abast que d'ell se'n pot derivar.

L'abséncia deis autonomistes en ésser-ne aillats, fa que sortim al pas del comentari; censura per a uns i elogis per a altres. Les dues coses poden contribuir greument al nou estat de coses que planteja el problema aragonés, el problema del nostre poble al desenvolupament del sentit nacional d'Aragó, punt que no podem perdre de vista els aragonesos que de debó en som, no d'aquells que en són ara perqué les circumnstáncies ho porten, no pel sen­timent profá com el que mou, no solamente els homes d'ESTAT CATALA sinó, també els elements aragonesistes que d'un grapat d'anys vénen lluitant per la mateixa causa de llibertat i d'indepen­déncia aragonesa, i ens han ajudat a desvetllar el pobre aragonés.

Hi ha, peró, una cosa o fenomen viscut entre els aragonesos:

l'amor a Aragó, l'amor a la terra. Peró es dóna el cas que els uns senten l'Aragó a través de les doctrines i ensenyaments centralis­tes, i veuen el nostre poble no com una cosa viva i natural, no com una Nacionalitat nascuda de sí mateix, sinó una vulgar regi6 es­panyola imposada per l'ensenyament balder del centralisme es­panyol. Heus ací el perqué varen formular-se queixes durant l'acte després de l'acte (ara encara sentim l'eco del comentan) a l'en­torn de l'exhibició de la bandera desplegada a tot vent d'ESTAT ARAGONES.

Els organitzadors de l'acte, per cap cantó varen poder enarborar les Barres d´Aragó com era el seu deure fer-ho. No volem donar importáncia al gest despreciatiu al nostre emblema, ens fem cárrec de les circumstáncies i de la manera que va a ser organitzat l'acte remerciem només, subratllem l'errada, l'equivoc per haver meres­cut certa censura per part de l'opinió dels aragonesos. No va veu­re's la fermesa la convicció aragonesista de la qual parlá el dipu­tat i amic Pabon. No va veure's la manifestació nacional del nostre poble de la manera que l'acte reclamava i com era propi palesar. Absent la bandera, perdia valor l'acte d'afirmació aragonesa que s'havia anunciat. Ara bé: qué va succeir? Res de particular, res d'importáncia que pugui interrompre la marxa ascendent del mo­viment autonomista ni afevlir la nostra fe en l'esdevenidor, petits errors que cal no repetir per al futur...

L'amic Ascaso, recollides les seves paraules, totes elles de bona fe, no en dubtem, plenes d'entusiasme, va demanar l'ajut i col.la-boració que no li mancará quan veiem formada la Junta o Govern de Defensa d'Áragó a base de totes les forces del Front Popular i antefeixistes, ja que elí está disposat a transigir de bo de bo per tal que es pugul constituir l'esmentat organisme tan necessari per exigir-ho les presents circumstáncies, és hora, doncs, de fer-ho. Es l'Aragó que ho demana, és la necessitat del nostre poble que ho exigeix. Es el clam de deslliurança deIs nostres germans que estan perdent la vida i la llar. Per elís tots, res d'egoisme, res d'afanys de comandament i de superioritat. L'Aragó per damunt de tot.

Si els homes de l'anarquisme estan disposats a transigir, més han d'estar-ho els altres, i més encara nosaltres que ja portem cabells blancs predicant la llibertat de la nostra terra.

Per l'Aragó, per la llibertat del nostre poble. Avant!