32.- Nacionalisme i Anarquisme

«Essent nacionalista l'acció que al nostre poble realitza la Unió Catalanista, tenem el dret i el deure de cooperar-hi tots els catalans moguts per les aspiraciones del nacionalisme catalá, qualsevulla que sigui llur pensar i sen­tir en materies religioses, polítiques o socials».

Per la manera i forma respectiva que a voltes es tractat el Nacionalisme per certs homes d'idees avançades, ens veiem obli­gats a sortir en defensa del mateix ja que encara ara, després de tantas lluites sostingudes defensant el principi ideológic dels pobles i d'haver sostingut dotzenes de controvérsies públiques i al-tres actes demostratius palesant el Nacionalisme com a ideal su­prem col.lectiu, tracta algú d'incórrer en la lleugeresa de tractar-lo i presentar-lo davant el poble, davant l'opinió avui ja més desvet­llada que abans com un problema d'homes i de partit no tenint en compte que el Nacionalisme no és problema d'homes ni de partits, és un sentiment deis pobles que tenen una personalitat sobrada­ment reconeguda, no peis homes, sino per la seva história que está per damunt de les apreciacions individualistes dels partits.

Podríem admetre la no comprensió del Nacionalisme peis pro­fessionals de la política, mai, peró, dels anomenats anarquistes que fondament lluitem i propaguen una idea fondament alliberado­ra de la Humanitat, una perfecta ideología que supera a totes les altres.

L'Anarquia, com el Nacionalisme, no són ideals sortits de la in­tel.ligéncia dels homes, són idees que estant per damunt del pen­sament humá. L'home no fa altra cosa que recollir llur sentiment, abrandar-lo i propagar-lo. L'un respon al sentiment dels pobles; l'altre al sentiment humá. Abdós són pérfeccions de la Humanitat. L'un respon a la col.lectivitat, i'altre, a l'home, a l'individuo.

El Nacionalisme existeix allá on hi ha personalitat. L'Anarquis­me, on hi ha pensament. Són ideals que giren vers el conjunt de tot i de tots. L'un respon a la llibertat dels homes. L'altre a la lliber­tat dels pobles. No poden haver-hi llibertats individuals si no hi ha llibertad col.lectiva. La manca de comprensió vers el Nacionalisme no cap en els homes anarquistes. Ni el Nacionalisme ni l'Anar­quisme tenen programa politic, son fóssils de la mateixa naturale­sa. No fa molts dies, que «Solidaridad Obrera» es lamentava de la manca de comprensió dels homes i es condolia fondament que es diguás estat «anárquic» allá on hi ha disbauxes i desordre. El califi­catiu no pot ésser més molest, com per a nosaltres, nacionalistes, es molest, també, es barregi el Nacionalisme a les actuacions dels homes, que, del Nacionalismo n'han fet carrera política i conceptuin el fet nacional dels pobles, al seu moviment alliberador com un moviment retrógada, atrassat, burgés, clerical i altres adiectius poc agradables al sentiment nacionalista que propoguem els ara­gonesos liberals, socials i esquerrans, tot perque estimen l'Aragó el volen lliure i independent, deslligats de tota mena d'entrabancs centralistes.

Si ambs raó els anarquistes es lamenten del qualificatiu que sol aplicar-se a l'Anarquisme per les causes que més amunt hem ano­tat, amb raó, també, tenim el dret de queixar-nos els nacionalistes quant aquest Ideal es titllat de retrógada, contran a les aspiracions proletáries i a les llibertats individuals.