33.- El Consell d'Aragó i els aragonesos
Ha arribat l'hora, ha arribat el momento de trencar el silenci que voluntariament vam imposar-nos en constituir-se i formar l'anomenat Consell Regional de Defensa d'Aragó, no deixant pero, de consignar la nostra decidida adhesió a l'esmentat organisme que per la seva decisió espontania havía donat un gran impuls a la causa nacionalista aragonesa que nosaltres en tot moment hem defensat i hem propagat per terres d'Aragó, amantes como som de la llibertat i de la independencia dels pobles ibérics, adhesió i silenci que tenen una justificació i una significació que mai, ni en cap moment de la vida i de la lluita per la llibertat del nostre poble, no sabran comprendre aquells elements i organismes aragonesos que en les nostres llargues campanyes d'un decisiu apostolat aragonesista y nacionalista que sembraven arreu d'Aragó amb fe cega mentres els al.ludits no solament ens motejaven i ens feien el buit, de vegades de ximples ens tractaven i tot i no conoeixent aquells sacrificis y esmercaments de cabals, d'energies, de forca voluntaria, tot emprat al deslliuramente de la nostra Patria, obra i luita que resta palesada d'una evidente en la Premsa i en la tribuna pública, mentre ells, els dinfiferents i els amorfs tot s'ho miraven amb indiferencia, tot dient-se aragonesos. Consignada de primer antuvi la nostra lleial adhesió i oferta la nostra desinteresada col.laboració que s'ens va venir a demanar d'una manera expressa varem creure que ja habiem complert el nostre deure de patriotes y d'aragones, per tant, tot quedava a merce i disposició dels flamants i nous ordenadors de la vida del nostre poble i del futur d'Aragó, el quals val a dir-ho preferirem lajut condicional del oportunistes i parofitadors de la revolució mitjançant ofertes y comandes.
Amb aquest gest, per cert no molt honros, va comencar la malaurada actuació del Consell d'Aragó.
El Consell va néixer mort. Estava mancat daquelí esperit netament aragonés, d'aquella convicció aragonesista i dá quella fermesa autonomista que d'una manera ferma i decidida havia plasmata dos mesos abans del 19 de juliol en un gran acte Pro Estatu Aragonés de Casp, tot demanant l'Autonomía la llibertat d'Aragó, no el seu esclavatge i la tiranía que avui s'ha vingut imposant a la reragurda aragonesa del mateix Consell d'Aragó.
Hem callat mentre hem pogut. No hem volgut interrompre s'acció desgavellada portada a cap pels homes governamentals del nostre poble, el s'hem deixat fer, han fet el que han volgut i els han plagut; han <desfet> Aragó prou. Han destrocat l'Escut, han desfet la bandera d'Aragó, l'anima del nostre poble. Han arrinat el poble, s'han venut l'economía aragonesa, que més? han substituit la bandera i l'escut d'Aragó per unas altres emblemes que res no tenen d'aragonés i no represente per a res el nostre poble.
Heus ací, aragonesos, el fracas rotund de l'actuació d'unes homes que, en nom d'Aragó, han destroçat tota la nostra vida, tota la nostra historia, tot el nostre pensamente i tota la glória d'una raça com és la ráça aragonesa, prenent la nostra terra como a terra de prometatge i de conquesta per a fer-ne assaig d'unes idees i unes teories negatives en absolut per la manera d'imposar-les a tota tendencia anarquista, mercadejant amb l'anarquí els catolics ho fan amb el cristianisme.
Hi ha peró, un cas paradoxal, que no ha de passar desapercebut.
Aquests homes que negue l'estat peró que elís en formen un, s´esgargamellen ara davant l'Estat espanvol, davant l'Estat Republicá per que els mantingui al seu lloc, tot crecant, peró l'ajut dels aragonesos. Per què? Encara volen fer-ne més? Encara no han fet prou?
Esperem que el bon seny del Govern republica no per aixó deixará d'atendre la causa dels aragonesos posant o nomenant un delegat entron del qual hi hagi hombes capacos de comprendre els anhels del nostre poble i puguin o es pugui formar dintre l'Aragó una reraguarda que defensi la guerra que contra el feixime internacional estem sostenint i sigui a l'ensems una salvaguarda per als interessos del poble aragonés.
Fuente: La Humanitat, 6 de julio de 1937. |