7.- Necesitat d'ana estreta unió entre catalans aragoneses.

Entre la nostra modesta, peró valenta revista EL EBRO i certa opinió autoritzada del Catalanisme s'ha entaulat una aproximació de lluita -diguém-ne imperialista- sobre els limits geografics biologics que separa Catalunya i Aragó, que jo, com aragonesista, con a catalanista que soc, no voldria que es portés a cap ni per uns ni per altres. Ni uns ni altres hem de voler anexoracions for~osa, cosa que no ens pertanyen, coses que no son nostres, abans lo contran: hen d'ajudarnos mutuament i per un sol fe, per a pesar de un modo rápit práctic, nostres respectius pobles a nivel del demés del mom [sic], a una independencia reguiadora deis propis destins, quens permiti expandimos lliurement sens intromisions eytranyes [sic] que son raó, els perturbadors de nostra conciencia nacional.

La discusió d'un imperialesme pretensiós -no es res més aixó que una pretenció- siguem francs, dient-ho dar, donaría marge a moltes discusions que no conducirían a altre fe que a engendrar un probable odi entre imperialistes aragoneses i calalans [sic], odi que com a nacionalistes que som, no admiten ni devien admetre, ni con a catalan.s ni con aragoneses.

Els Iimits, hen dit moltes vegades que no son els homes tot just els que el determinen sino la llei, la propia Naturalesa, els homes no son res més que ordenadors de lo que la Naturalessa mana def i ne ix.

Jo, invito una vegada mes, a que catalans i aragoneses, tots junts, col-laboren per la mateixa causa reivindicadora e indepen­dent de llurs pobles, sens formarnos certes illusions d'anexora­ments violents que no cap dm5 la nostre doctrina nacionalista, sino resultará que reneguen d'un centralisme espanyol, per fementar­ne un altre. Els nostres reis han tingut molts equivocs, es cert, segóns mostra l'Historia i aqueixos equivocs no deben esser objete per a crear-nos certs rencors que com a patriotes i nacionalistes lliures que son rebutgen.

Com a catalanista me plau veurer compaginat un mapa de Cata­lunya comprés desde es confins de Marcia fins al Pirineu, pero com aragonesista ans que tot, rebutjo tal pretensió per a espeda­carse el meu Aragó o siga ma única Patria que estimo de cor. Lo propi deu passar als catalanistes quant veuen la seva nacionalitat incorporada, barrejada, confosa, esqueixada entre-mitj d'una Espanya centralista que amaga i ofega l'ánima deis demés pobles ibers que han tingut la desgracia de caure a les seves urpes de lleó.

Jo, com aragonés, no vui rés vostre, m'preng la vostra llengua per a ferne ús comú, con ja veien, per esser una llengua dolça, armónica, expressiva, bonica i per-que l'estimo. veus-aqui. Pero n´on toqueu ni un fam de una benvolguda Patria, del meu Aragó, perque no hi teniu cap dret, com ja sabeu. Disposeu dels homes, pero no de la terra.

Repeteix: col-aboren tots junts per a engrandir llurs pobles tal con teniu encomentat i'ja saben, incondicionalment, en sentit de llibertat, d'independencia d'autonomía estem amb nosaltres. ¡Vis­quen els pobles exclaus!